Qüestionari sobre la Filosofia Medieval

Prèviament a centrar-nos en el qüestionari faré una veu introducció sobre la filosofia medieval, època en què es dona la filosofia del mon cristià occidental, pròpiament anomenada com filosofia escolàstica.

El seu desenvolupament va tenir lloc en tres grans períodes:

- El primer període, que abraça l'Alta Edat Mitjana i els segles XI i XII, comprèn les arrels llunyanes de la filosofia medieval i els iniciadors de l'Escolàstica.

- L'apogeu de l'Escolàstica al segle XIII.

-L'Escolàstica tardana anomenada “crisi escolàstica”  al segle XIV.



Durant aquesta època predominen bàsicament 4 autors fonementals:

• Averrois
• Anselm
• Guillem d'Occam
• Sant Tomàs d'Aquino
• Joan Escot 

1. Què és l'escolàstica? 

L'escolàstica és aquella filosofia pròpia de les escoles medievals que es practica durant l'Edat Mitjana en el mon cristià occidental. El moment de màxima esplendor de l'escolàstica té lloc al segle XIII quan la filosofia es trasllada a les universitats. Es considera que entra en decadència al segle XIV. Aquesta decadència ve marcada pel pensador Guillem Occam que plasma el principi d'un nou pensament. 

2. Mètodes propis de la filosofia escolàstica: el principi d’autoritat i “lectio et disputatio”. 

El principi d'autoritat: allò que deien els grans pensadors o els pares de l'Església no es podia discutir. L'exposició i el desenvolupament de l'ensenyament es basa en l'autoritat. 

Lectio et disputatio: com bé indica el seu nom consta de dos moments, la lectio que és l'exposició del mestre i la disputatio, és a dir, on s'estableix una discusió. Cal destacar que en aquesta discusió s'acceptava la tesi que tenia més pes. Així doncs, no es buscava la raó de la tesi. 

3. Quins temes són propis de l’escolàstica? 

Els temes propis de l'escolàstica són: 

• La fe i la raó
• El conflicte entre el Papat i l'Imperi
• La demostració racional de l'existència de Déu
• La polèmica dels universals
• La llibertat humana
• La recuperació de la filosofia aristotèlica 

4. Quina polèmica va suscitar Boeci al fer comentaris sobre els textos aristotèlics? 

Boeci va suscitar la controvèrsia sobre l'existència dels universals. Gira al voltant de l'existència real de termes fets servir per designar un conjunt d'individus. 

5. Per què podem dir de Joan Escot Eriúgena que manté posicions panteistes? 

Manté posicions panteistes perquè considera que Déu és la natura: la natura és com un cercle on tot sorgeix de Dèu i tot torna a Déu.

6. Què diferencia els autors dialèctics dels anti-dialèctics? 

Els autors diàlectics defensen la filosofia i la raó, la consideren com una eina per assolir la fe i, en canvi, els anti-dialèctics consideren la raó com un obstacle per assolir la fe. És a dir, consideren que la filosofia prové del diable i que només serveix per confondre a l'home.

7. Quins són les tres corrents del segle XIII en relació a la recepció d’Aristòtil? 

Primerament, destaca l'Aristotelisme heterodox:  ve determinat per la idea de les dues veritats d'Averrois (la veritat religiosa i la veritat racional). A més a més, accepta l'eternitat del mon i nega la inmortalitat de l'ànima. El major representant fou Siger de Brabant. 

En segon lloc, destaca l'Aristotelisme ortodox: impulsat sobretot per Sant Tomàs d'Aquinos. Defensa que Aristòtil és compatible amb el cristianisme. Destaca que hi ha veritats accessibles per la fe i per la raó i d'altres que es poden accedir per les dues vies. Igual que Aristòtil es basa en l'experiència. 

Finalment, destaca l'Augustinisme fransiscà: Els autors més representatius són Roger Bacon (afrima la importància de l'observació i l'experimentació), Sant Bonaventura (rebutja que el coneixement neix en els sentits) i Ramon Llull (creu que hi ha harmonia entre dogmes i raó. Defensa també que tota ciència es fonamenta en uns principis bàsics i generals comuns a tota la humanitat).

8. Quines són les bases del pensament de Guillem d’Occam? 

Guillem Occam defensa la separació radical entre la fe i la raó. D'aquesta separació sorgeixen les bases del seu pensament: 

• Déu ha fet el mon com ha volgut. Per tant, el podria haver fet diferent o no fer-lo. L'única forma de conèixer allò que va fer Déu és mitjançant l'experiència. 
• Universals: segons Occam no existeix cap mena d'universal, només individus concrets.Per tant, defensa el nominalisme: s'usa "universal" com a expressió lingüistica perquè no és possible dir el nom de cada individu en concret. Per exemple, si sapiguéssim el nom de cada un dels éssers humans no existiria "l'universal esser humà" però com que no ens els sabem, s'ha d'utilitzar. 
• Cal separar el poder polític del religiós. Així com la fe de la raó.
• Cal destacar una ciència basada en l'observació i l'experiència i no en l'especulació.
• En la moral no hi ha una llei divina, per tant les lleis morals són convencions entre els homes (convencionalisme moral).
• Navalla d'Occam

9.Què és la “navalla d’Occam”? 

La navalla d'Occam és una forma metòdica de rebutjar tots els conceptes que no siguin observables ni tinguin referents. 

10. Explica la demostració de l’existència de Déu que fa Anselm de Canterbury. 

Pensador proper al platonisme (coneixement = idees). Per tant, Anselm agafa la idea de Déu. El defineix com l'ésser més perfecte possible. Analitzant aquesta idea intenta demostrar que Déu existeix: si és tan perfecte ha d'existir ja que sinó existís seria una imperfecció. Per tant, es basa en arguments a priori (abans de l'experiència) ja que rebutja els sentits.

11. Què són les “cinc vies tomistes”? 

Mitjançant les cinc vies tomistes, Sant Tomàs d'Aquinos intenta explicar de forma racional  l'existència de Déu. Descobreix característiques de la natura que li permet argumentar que Déu existeix:

• Moviment: La natura es mou, per tant ha d'haver un primer motor inmòbil que Tomàs defineix com algú perfecte (Déu).
• Graus de perfecció:  hi ha diferents graus de perfecció, així com la bellesa. La natura és bella, per tant, algú perfcete ha d'haver posat la bellesa al mon. Déu és el creador de la bellesa. 
• Eficiència: tot és causa d'alguna cosa, però no es pot establir una sèrie infinita de causes, per tant ha d'haver una primera causa eficient incausada, i és Déu. 
• Contingència: hi ha ésser que neixen i moren, són innecessaris. Si tots fossin així no existiria res, però Déu és inmortal. 
• Finalitat: ha d'existir algú molt intel.ligent capaç de posar ordre a la naturalesa amb una finalitat. Aquest algú ha de ser Déu. 

12. Quina diferència hi ha entre la demostració de St. Anselm i les vies tomistes? 

Principalment, St. Anselm es basava en el platonisme i, les vies tomistes es basen en Aristòtil. Per tant, aquest primer ho intenta demostrar mitjançant arguments a priori (abans de l'experiència) ja que rebutja els sentits i Tomàs d'Aquinos ho demostra a través d'arguments a posteriori (després de l'experiència) perquè es basa en el sentits.

13. Quines són les principals postures sobre la polèmica dels universals?

Principalment, el realisme exagerat: l’universal té la mateixa realitat física que els particulars. Existeixen per si mateixos i fora de la ment. En segon lloc, destaca el realisme moderat: els universals no poden existir per si sols, sino en els individus. Equival a la forma i a la matèria que no es poden separar. És a dir, els universals no existeixen independentment dels individuals. A continuació destaca el conceptualisme: només són concpetes mentals que creem racionalment.Per tant, només existeixen en la ment. S’expressen mitjançant paraules que designen una pluralitat d’individus. Finalment, el nominalisme:  l’universal només és una manera de parlar, una paraula sense cap realitat, un signe. La limitació del nostre llenguatge fa que no tinguem noms propis per a cada individu. Cada individu és irrepetible i no hi ha res a l’experiència que ens permeti afirmar l’existència de l’universal