Comentari de text: carta a Meneceu

Aquest text, és un fragment que va escriure Epicur, un filòsof nascut a Samos, que va viure entre 341 i el 270 aC. Epicur va donar nom a l’epicureisme, una de les tres escoles filosòfiques que es troben dins de la filosofia hel·lenística. També va fundar a Atenes el Jardí, una comunitat de gent que vivia en comunitat i estava unida per llaços d’amistat.

Epicur defensava la vida moderada, i la seva filosofia epicúria va influir a la filosofia de molts autors com Lucreci, Bentham i Mill. Va escriure moltes obres, però només se’n conserven quatre: la Carta a Heròdot, la Carta a Pitocles, les Màximes capitals, i la Carta a Meneceu, obra a la que pertany aquest fragment.

Com a idees generals, en aquesta carta d’Epicur defensa la filosofia com a mètode per arribar a aconseguir la salut de l’ànima, una salut necessària per a ser feliç, l’objectiu final de les nostres vides. Per a filosofar no hi ha edat, ja que aquesta ajuda al vell a mantenir-se jove mitjançant els records, i al jove a esdevenir jove i vell alhora També ens diu que el cos només pertany a l’humà (teoria materialista), ens parla de la seva teoria de la mort i la privació de les sensacions. Ens diu la importància del plaer a la vida i que l’ésser sempre esta en busca d’un estat d’autosuficiència.

En aquest primer paràgraf Epicur ens diu que quan ja hem arribat a un cert punt on ja podem dir que sabem a filosofar ja siguem joves o vells no ens tenim que cansar a l’hora de filosofar, ja que mai s'hi és massa vell.

Aquell que diu que ja és tard per filosofar o que ja és massa vell, és aquell que ha renunciat a la felicitat, que encara no li ha arribat el moment per ser feliç. Aquest paràgraf ens dona a entendre que tenim que filosofar tant els vells com els joves, perquè: els vells tenen que filosofar per ser feliços i per recordar el temps passat amb aquesta felicitat i també tenen que filosofar els joves per poder ser feliços a la joventut i a la mida que vagi envellint.

A continuació, Epicur ens diu que el cos és una estructura que pertany a l’humà que li correspon, dient això defensa la seva teoria materialista en la que diu que de vida només n’hi ha una i que l'hem d’aprofitar al màxim. També al llarg del text destaca de l'existència dels déus encara que algunes de les seves moltes teories hi criticava aquesta existència amb l’objectiu d’eliminar les pors.

En el tercer paràgraf, ens menciona la seva teoria de la mort en la que aquesta és la privació de les sensacions ja que no hi podem percebre res després de la successió d’aquesta. També ens fa sentir que la mort és el més terrible dels mals, però que no ens hem de preocupar ja que mentres que estiguem vius estarà molt allunyada de nosaltres i quan morim no ens podrà afectar ja que estarem morts i no hi serem conscients del que esta passant en aquell instant. Tot i aquest raonament, la majoria de gent hi pensa diferent ja que és una por que per molt que hi estes distanciada de nosaltres en aquest moment, sempre hi és present.

Després ens parla del terme de la autarquia, una de les seves teories, en la que diu que hem de seguir la nostra serenitat de la vida, és a dir, l'ataràxia durant el temps que hi duri la nostra vida ja que la gent hi pot tenir por del destí, ja que els àtoms no es mouen mecànicament i això indica que el destí hi pot canviar.

 Posteriorment ens dona a entendre que per arribar a la felicitat hem d’aconseguir, durant el pas de la nostra vida una sèrie de desitjos que hi són necessaris i hem de complir i altres que solament són materials. Epicur vol dir que les necessàries són imprescindibles per la nostra vida i que les altres hi són pel benestar del nostre cos.

A més a més, plasma que una de les finalitats de la vida, és viure i ser feliç i per arribar a aquesta nombrada felicitat hem de fer una sèrie d’accions per arribar a una felicitat personal.

A continuació, destaca que el plaer té un paper important a la vida, ja que es troba des del moment del nostre naixement fins el dia de la nostra mort. Per Epicur el plaer és un bé moral que s’aconsegueix amb l’absència del dolor i que això hi es pot definir com a benestar.

Epicur ens dona a entendre en el següent paràgraf que perseguim i volem trobar una situació d'autosuficiència, que no estem en una situació marginal, és a dir, que hem de saber valer-nos per nosaltres mateixos, però podem rebre ajuda si la necessitem. L’autor defineix aquesta nombrada autosuficiència com un bé, ja que som molt conformistes.

Seguidament, ens diu que un aliment senzill i un àpat exquisit són el mateix, ja que tenen com a objectiu eliminar-nos la fam. També ens dona a entendre que mantenir una alimentació normal i sòbria és saludable per al cos i que ens ajuda a resoldre moltes situacions que ens trobem a la vida, en canvi, si tenim l’oportunitat de poder viure una vida luxosa, estarem més preparats per afrontar reptes desconeguts.

Finalment,  Epicur ens diu que hem de practicar aquestes situacions amb persones amb mateixes situacions de vida que nosaltres, la “teva ànima bessona”, així cap de vosaltres patirà cap canvi dràstic.