Comentem Aristòtil

La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...] Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit. Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (perquè també ho és l’enteniment entre tot el que hi ha en nosaltres, i entre les coses cognoscibles, les que són objecte de l’enteniment); a més a més, és la més contínua, perquè podem contemplar contínuament més que fer qualsevol altra cosa. I pensem que el plaer ha de trobar-se barrejat en la felicitat, i l’activitat que es refereix a la saviesa és, de comú acord, la més agradable de les activitats conforme a la virtut; es considera, almenys, que la filosofia compren plaers admirables per la seva puresa i per la seva fermesa, i és lògic que l’existència d'aquells què saben sigui més agradable que la d'aquells què busquen. [...] El que és propi de cadascú per natura és també el més excel·lent i el més agradable per a cadascú; per a l’home ho serà, per tant, la vida conforme a la ment, ja que això és primàriament l’home. Aquesta vida serà també, per consegüent, la més feliç. 

Ètica a Nicòmac, l.10, 7, 1095a (Centre d’Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 166-167).

Previament a comentar el text us exposo breument una idea sobre qui fou Aristòtil:

Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica van dominar en el pensament europeu durant aproximadament 2.000 anys, fins el segle XVI.

A més a més, el filòsof va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia i la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests

1. Aristòtil expressa les seves idees sobre el concepte d'ètica. Per ell, l'ètica humana és teleològica, és a dir, té una finalitat, igual que tot a la resta del món. 

Així, en aquest text expressa principalment que el fi de l'home és la felicitat. Aquesta felicitat s'haurà d'aconseguir mitjançant la virtut, que és el terme mig entre el defecte i l'excés, és allò que marca la temprança i la moderació. També tracta la idea del concepte de "voluntat": donant per fet que el fi últim de la vida humana és la felicitat i que aquesta s'ha d'assolir mitjançant el bé, no direm que amb tansols conèixer-lo, serem capaços de fer-lo, sinó que, el factor principal per dirigir les nostres accions cap al bé o el mal és la voluntat. També fa referència al concepte de "vida contemplativa".

2.  El concepte de "vida contemplativa" equival a una vida dedicada a la contemplació ja que per Aristòtil, la saviesa o el seu assoliment parteix dels sentits, de l'observació. És per això que diu que és la nostra activitat més excel·lent, perquè és el primer pas cap a allò que aconseguirà que siguem feliços: la saviesa. 

3. Segons Aristòtil la saviesa és la perfecció absoluta de tots els bens, juntament amb la justícia. Encara que es plantegi l'ètica com una qüestió pràctica, al final Aristòtil afirma que l'activitat més pròpiament humana i que proporciona més felicitat és la contemplació teorètica, és a dir, la sophia. Es tracta de d'aquell concepte teleològic i d'assoliment màxim de la felicitat a través de la voluntat i la virtuositat el que empeny l'home a seguir amb la seva vida i conèixer el bé per després poder actuar de manera idèntica.

4. D'aquest text se'n deriva el concepte d'home següent: home excel.lent i que ha aconseguit la felicitat , és a dir, definició de l'home savi. Aquell que ha assolit tots els graus del coneixement i que a més a ,se sap posar-los a la pràctica.