La filosofia s'origina en l'àmbit de la Grècia antiga i les seves colònies mediterrànies. L'univers hel·lènic i la llengua grega perduren, durant tota l'edat antiga, com a garantia de la cultura i els grans temes de la filosofia antiga són: l'origen de les coses; el coneixement i la veritat; la naturalesa de l'home i de la societat, i el predomini de la racionalitat abstracta.
D'aquesta època destquen bàsicament tres grans classificacions: la filosofia presocràtia, es caracteritza pel trànsit de l'explicació mítica al a racionalitat autònoma i per la recerca d'un origen o arkhé que permeti l'explicació racional de les coses. La filosofia clàssica en la qual destaquen Sòcrates, Plató i Aristòtil i, finalment, la filosofia hel.lenística o neoplatònica.
En aquesta entrada em basaré fonamentalment en la hipàtia, filosofia pertanyent a la filosofia hel.lenística o neoplatònica.
Sembla que es tracta d’Hipàtia d’Alexandria, la filòsofa neoplatònica que destacà en els camps de la matemàtica i de l’astranomia; filla de Teó (matemàtic i cap del Museu d’Alexandria, a Egipte. Hipàtia era considerada una autoritat en l’ensenyament de la matemàtica i la filosofia, i sembla que arribà a presidir l’escola neoplatònica de Plotí a Alexandria.
No és evident que Hipàtia fes investigació original en matemàtiques. Sí se sap que ajudà Teó a escriure les once parts del seu comentari a l’Almagest de Ptolomeu, així com es pensa que l’ajudà a produir una nova versió dels Elements d’Euclides, que seria la base de totes les edicions posteriors. Finalment, es creu que Hipàtia escrigué comentaris sobre l’Arithmètica de Diofant, les Còniques d’Apol·loni, i els treballs astronòmics de Ptolomeu.
La seva filosofia es fonamentava en l'escola neoplatònica, en una societat que basava el pensament en el descobriment del cosmos com un univers ordenat per lleis. El pensament per a ella era el mètode ideal per a conèixer la veritat i millorar el coneixement.
La importància d'Hipatia radica principalment en què va ser una de les primeres dones de la història que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Hipatia, va aconseguir destacar entre aquell grup de savis que rivalitzaven en l'astronomia, filosofia, matemàtiques i altres ciències. A ella acudien estudiants de tot el món, i de totes les religions. Va ensenyar matemàtiques, astronomia, filosofia i mecànica i va arribar a ocupar la càtedra de Filosofia de Plotí.
Es va fer molt famosa i va ser coneguda com "la filòsofa". Els seus treballs científics van ser de gran importància com, per exemple, els seus comentaris al III llibre de l'Almagest influint en les teories copernicanes. A més, va construir l'astrolabi i un hidròmetre per mesurar la densitat de l'aigua.
Donava suport a la igualtat de gènere i les mateixes condicions tant per a homes com per a dones, creia que les persones havien de tenir independència cultural, classe social i gènere perquè totes tenien una ànima.
Cal destacar que Hipàtia va ser l’última gran filòsofa de l’Antiguitat, la darrera representant del món clàssic, de la llibertat de consciència, de la recerca de la bellesa i de l’harmonia tant del cosmos com de l’interior de l’ésser humà, de la capacitat interrogadora i racional de la ment humana, en definitiva de tot allò que va ser derrotat a començaments del segle V del que anomenem la nostra era. Hipatia va ser assassinada per una multitud de fanàtics cristians, va ser víctima de la intransigència, de l’odi, de la difamació, de l’enveja, i de la por que les tenebres de la fe, i l’obscuritat de les religions i el dogmatisme, tenen de la llum de la raó, de la llibertat, i de la crítica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario