Qüestionari sobre la Filosofia Renaixentista

Abans de centrar-nos en el qüestionari faré una breu introducció sobre la filosofia d'aquesta època. 

Cal destacar que és un període de recuperació de la cultura clàssica. Durant aquesta època sorgeixen diferents canvis: 

A nivell polític,  es creen els grans estats nacionals i sorgeix la monarquia. 


A nivell religiós, destaca una reforma protestant, és a dir, una desunió religiosa. Predomina Martí Luter que crea l'anglicanisme. 

A nivell social, la burgesia s'adona que per progressar es necessita l'educació i a més a més, en aquest moment es dona una exaltació dels valors individuals. 

Finalment, pel que fa a la cultura, va ser època de grans descobriments geogràfics i sorgeix l'humanisme que agafà com a model la cultura grecollatina i busca una renovació de la societat. 

Respecte als pensadors o filòsofs més destacables, en destaquen els següents: 

• Erasme de Rotterdam
• Montaigne
• Maquiavel
• Thomas More
• Galileu

1. Quines idees recull el pensament humanista? Quins són els representants més importants? 
Impulsa la recuperació de la cultura clàssica per afavorir l'educació i com a camí de renovació de la societat. Van ser pensadors de fortes conviccions cristianes, però també crítics amb el funcionament de la jerarquia religiosa, la seva moralitat i costums. Defensa la llibertat i la racionalitat tot i que van rebutjar la reforma Luter. Destaquen Erasme de Rotterdam i Joan Lluis Vives.





2. Per què diem que el renaixement és una època de caràcter individualista?
Perquè el nou home modern es desenvolupa com a individualitat i persegueix la seva pròpia realització, el seu èxit personal, no col.lectiu. 

3. Com ha de ser el governant perfecte per Maquiavel? 
Proposa que ha de ser fort i mantenir la seva autoritat amb fermesa i que no estigui condicionat per la moral ni el cristianisme en la seva política. Així doncs, l'èxit polític arribarà a partir de l'autoritat i la por dels súbdits al governant i la utilització de l'estratègia i la violència amb els altres estats, doncs una persona honesta i bona mai tindrà èxit polític. Cal preservar davant de tot l'Estat, pel davant dels individus i les seves creences. Així qualsevol mitjà que persegueixi aquest fi estarà justificat en l'ordre polític, sempre que persegueixi el bé de l'estat.

4. Quina diferencia hi ha entre la filosofia política de Maquiavel i Thomas More? 
A diferència de Maquiavel, More manté una visió utòpica de com hauria de ser la vida política:  proposa l'abolició de la propietat privada i una distribució de la propietat col·lectiva segons les necessitats, la reducció de la jornada laboral a sis hores diàries. Volia estendre l'educació a tota la població. More considerava que en una societat amb propietat privada tot es mesurava en relació als diners i així era impossible la justícia i la prosperitat social.  Va denunciar les persecucions religioses i va defensar la tolerància. També defensa una forma democràtica de govern de caràcter electiva. Socialment, no distingia classes socials i pensava que el nucli de la societat està format per la família.

                                         

5. Per què la nova ciència trenca amb la física aristotèlica? 

La ciència aristotèlica defensava la Terra al centre de l’univers i una diferenciació entre el mon sublunar i el supralunar. En aquesta època es troben discordances amb aquesta teoria ja que les noves observacions i estudis xoquen amb aquesta visió. Per tant, es passa del geocentrisme a l’heliocentrisme.

A més a més, la ciència aristotèlica es basava en l’especulació, tenia només un fonament teòric perquè no es podia observar ni demostrar i era finalista. En canvi, la nova ciència es basava en l’experimentació, no era finalista, es podia demostrar i practicar i era teoricopràctica.

6. Què significa el concepte “mecanicisme”? Explica’l. 
La concepció mecanicista interpreta que l'univers és com un gran mecanisme, semblant a un rellotge, en què tot el que passa aten a unes regularitats que cal copsar i expressar matemàticament mitjançant les lleis.

7. Quines aportacions fa Galileu a la filosofia de la ciència? 
Defensa que l'univers està escrit en llenguatge matemàtic, sense el qual no podem comprendre l'univers. I també afirma que l'experiència ha d'exercir el seu arbitratge sobre les teories. Ara bé, també remarca la importància de la teoria que explica les diferents observacions que es poden fer. Arriba a afirmar que només la llum del raonament dóna ple sentit a les observacions. Teoria i experiència van directament unides en qualsevol acció de coneixement en general i científic en particular.

8. Quines postures defensa sobre el coneixement Montaigne? 
Té una visió escèptica. Per Montaigne, no hi ha proposicions certes i indubtables; els sentits són enganyosos i subjectius. Ens mostren una realitat sempre canviant. I la raó no aconsegueix arribar a principis fixos i immutables. La raó és que la realitat és fluctuant, inestable, fugissera. Per tant, el coneixement invariable i permanent no és possible. A més a més, es considera relativista ja que 
tampoc recolza el coneixement universal.

9. Per què és important Montaigne en relació a Descartes? 
A partir del pensament de Montaigne de la impossibilitat d'adquirir un coneixement ferm i indubtable neixarà la filosofia de Descartes per demostrar l'existència d'un coneixement cert i indubtable.

10. Quin paper va jugar en el renaixement l’Acadèmia Platònica de Florència? 
Va ser creada per recuperar el veritable pensament de Plató. Les preocupacions principals són la inquietud per la bellesa de la realitat i la comprensió de l’univers com una cosa harmònica, interpretable a través de les matemàtiques. 

11. Per què es van difondre ràpidament les idees renaixentistes i humanístiques per tot Europa? 
Gràcies als grans descobriments geogràfics, com l'arribada a Amèrica de Colon i gràcies a les millores de la navegació i l'invent de nous instruments com la brúixola i la millora de la cartografia. 
 A més a més, Les Universitats es van revitalitzar i una nova ciència va anar configurant-se a partir de disposar nous instruments de mesura i observació i el desenvolupament de les matemàtiques. També va ser molt important com a eina de difusió la invenció de la impremta. 

12. Quina classe social predominarà en el renaixement i perquè valora tant l’educació? 

Predomina la burgesia. Irromp amb força a les ciutats italianes i participa directament dels canvis de la seva època. L’educació esdevé un signe identificatiu de l’home amb èxit personal i el diferencia de les classes populars.