Pensament dels autors postcartesians

Completa el quadre comparatiu de forma correcta i sintètica: 

Prèviament a centrar-nos en la comparativa d'aquest quadre faré una breu explicació sobre els tres filòsofs que s'analitzaran a continuació.  

Tan Descartes com Spinoza i com Leibniz tenen en comú una gran particularitat: els tres són pensadors racionalistes, és a dir, es basen en el corrent racionalista. 

El racionalisme va sorgir al segle XVII a Europa i es caracteritza per afrimar que la raó és la font principal dels nostres coneixements. Per tant, sol ser contrari a l'empirisme que considera que l'experiència és la font dels nostres coneixements. Els representants més importants del corrent racionalista són: René Descartes, considerat el pare de la modernitat filosòfica, Spinoza i Leibniz que van seguir el seu rastre. Tots tres van oferir diferents versions de la manera en què la raó fonamenta el coneixement.

         

Concepte	Descartes	Spinoza	Leibniz
Definició de substància	La substància és una idea innata que fa referència a tot allò que existeix per sí mateix i no necessita de cosa alguna per existir.	Defineix la  substància com allò que existeix per sí mateix. Considera que el concepte de subtància només es pot aplicar en sentit estricte a Déu.	Anomena a les substàncies mònades, les quals són els components que constitueixen la realitat. Allò que defineix les mònades és la seva energia.
Tipus de substància	Substància pensant: sóc pensament i tinc pensaments. Substància extensa: correspon als objectes exteriors i es carcateritza per l'extensió. Substància infinita: equival  a Déu.	Distingeix tres tipus de substància (el jo, el mon i Déu) tot i que afrima que el concepte de substància només es pot aplicar en sentit estricte a Déu.	Aquest filòsof no fa una classificació de substàncies, simplement estableix que existeixen un conjunt de Mònades que han de seguir unes característiques determinades. Per exemple, no poden nèixer ni morir, no poden tenir extensió i no admeten cap interacció. Només poden ser creades o eliminades per Déu.
Mètode	Mètode cartesià que té l'objectiu de solucionar el problema més preocupant per Descartes: saber dirigir bé la rao.  Es caracteritza per quatre fonaments princpials(l'evidència, l'anàlisi, la deducció i la comprovació) i es basa en el mètode matemàtic deductiu.	Mètode geomètric: pensar la realitat com una unitat que es desplega. Comparteix amb Descafrtes l'entusiasme pel model matemàtic del coneixement.	Unitat i diversitat: aquest filòsof és, en la filosofia i les matemàtiques, el gran conciliador de la unitat i la diversitat. La part més substancial de les seves aportacions en el camp de les matemàtiques està en el càlcul que ell va anomenar diferencial.
Forma de coneixement	Racional, ja que els sentits no són fiables perquè a vegades ens mostren una realitat distorsionada. Aleshores no se sap quan ens enganyen i quan no.	Racional, ja que parteix de la idea de que, mitjançant la raó, l'ésser humà és capaç de conèixer l'estructura del mon que el rodeja. Busquen el coneixement a través de les matemàtiques i la lògica.	Defensa més aviat la postura d'Aristòtil que no pas la de Descartes. No rebutja del tot els sentits, però el que vertaderament ens porta a obtenir el coneixement és la raó.
Concepció de Déu	Tenim a la ment la idea de l'absoluta perfecció i només Déu, un ésser perfecte, la pot haver posat en nosaltres. Concep a Déu com quelcom infinit i perfecte.	Déu és un ésser infinit, pot existir per si mateix sense cap mena de límit o dependència i si és infinit res no queda fora d'ell. Així doncs, tot és Déu perquè no hi pot haver res més, una substància infinita que posseeix infinits atributs.	Déu és el creador que es manté en potència i acte de pensar el món de forma total i absoluta. O sigui, tot allò que succeeix en la naturalesa, en la societat i en l'home mateix, es troba justificat per una raó de ser. Per tant, totes les coses passen segons el que Déu vulgui que passi.
Concepció de la naturalesa	Realitat immutable que constitueix l'essència de les coses; sense poder atribuir realitat a allò del que es dubta. És més, d'allò del que no hi ha seguretat no és. La natura material està regida per causes mecàniques.	Tota la naturalesa és una sola substància que funciona conjuntament i la qual està condicionada per unes lleis: "les lleis de la naturalesa" (panteisme).	La naturalesa està formada per un conjunt de petites substàncies anomenades mònades. Considera cada mònada un reflex en petit de la realitat. Aquell món format per les mònades serà el millor possible ja que les mònades tenen racionalitat.
Llibertat humana	La matèria és el regne de la necessitat i la consciència és el terriotori de la llibertat. L'ànima està estretament unida al cos, però això no significa que ens domini. Amb l'ajut de la raó, la voluntat (allò que ens mou a a actuar) pot dominar les passions i conduir la nostra vida assenyadament.	La llibertat humana consiteix en adonar-se de que tot allò que ens passa està determinat per la naturalesa. D'aquesta forma, aconseguirem alliberar-nos de les passions i per consegüent la llibertat, la qual ens conduirà cap a la felicitat. Cal destacar, que la llibertat entesa com a absència de necessitat és només una il.lusió (determinisme).	La llibertat humana consisteix en la nostra capacitat de raonar i actuar sobre les coses d'acord amb allò que hem jutjat com el millor, és a dir, la llibertat s'aconsegueix mitjançant l'ús de la raó. Com menys es precipiti l'home més lliure serà. Hi ha obstacles com les passions, els costums o els prejudicis, ja que ens volen fer actuar abans de pensar raonadament.
Altres idees significatives: objectiu de la seva filosofia	L'objectiu de la filosofia de Descartes és demostrar l'existència d'un coneixement ferm i segur, indubtable fins i tot per els més escèptics.	El repte que assumeix Spinoza és pensar la realitat com una unitat que es desplega. És basarà en el mètode geomètric.	Leibinz, a través de la seva filosofia intenta construir un sistema que salvaguardi la individualitat, però sense renunciar a integrar-la en un esquema harmoniós que recupera el Déu personal com a garantia d'ordre.