Comentem Spinoza

Comenta breument aquests textos. Identifica qui és l’autor, que defensa en el text i per quina raó ho fa i si tu estàs d’acord o no amb la seva posició de forma justificada.  

Text 1

"Si los hombres no tuviesen experiencia de que hacemos muchas cosas de que después nos arrepentimos, y de que a menudo, cuando hay en nosotros conflicto entre afectos contrarios, reconocemos lo que es mejor y hacemos lo que es peor, nada impediria que creyesen que lo hacemos todo libremente. Así, el niño cree que apetece libremente la leche, el muchacho irritado, que quiere libremente la venganza, y el tímido la fuga. También el ebrio cree decir por libre decisión del alma la que, ya sobrio, quisiera haber callado, y así mismo el que delira, la charlatana, el niño y otros muchos de esta laya creen hablar por libre decisión del alma, siendo así que no pueden reprimir el impulso que les hace hablar. De modo que la experiencia misma, no menos claramante que la razón, enseña que los hombres creen ser libre solo a causa de que son conscientes de sus acciones, e ignorantes de las causas que las determinan, y , además, porque las decisiones del alma no son otra cosa que los apetitos mismos"                          

B.Spinoza, Ètica demostrada segons l'ordre geomètric

Aquest text pertany al gran filòsof racionalista Spinoza i representa un fragment de la seva obra central, Ètica demostrada segons l'ordre geomètric, que va ser redactada entre el 1661 i el 1675. En aquest text defensa el determinisme, doctrina filosòfica que nega la llibertat. Aquest text plasma que els homes s'equivoquen al creure's lliures perquè no són conscients de les seves accions i perque són ignorants de les causes que els determinen. Per tant, la idea de Spinoza sobre la llibertat es redueix al desconeixement de les causes per les quals els homes duen a terme les seves accions. Així doncs, les accions humanes no depenen pas de la voluntat huamana, sinó de l'enteniment. 

El determinisme es basa fonamentalment en el principi de finalitat. Segons el qual, tot el que succeeix (desitjos, decisions, actes...) obeeix a una causa.  Un exemple molt clar per entendre el pensament de Spinoza és el següent: imagina't que aixeques el teu braç, segurament creuràs que ho fas voluntàriament, però segons Spinoza, aquest acte està obeïnt a una sèrie de causes psicomotores, refelxos nerviosos, etc. Aleshores es podria dir que no ho fem lliurement, sinó impulsats pel mode de funcionar del nostre organisme. Però el fet de creure que ho fem per voluntat pròpia es deu bàsicament a que desconeixmem totes aquestes causes internes.

Personalment, no estic d'acord amb el pensament d'Spinoza perquè tot i que tot tingui una causa, la decisió que inicia la causa la prens tu. L'exemple que mostra del braç, té tota la raó ja que el poder d'aixecar-lo, no el tenim nosaltres, sinó el nostre organisme que és qui el domina. Però, per una altra banda, som nosaltres els qui fem possible que el nostre organisme pugui donar les ordres necessàries per poder aixecar el nostre braç. És a dir, des del meu punt de vista si tenim lliberat tot i que coneixem que la causa que aixeca el braç no som nosaltres. Jo sé que tenim voluntat pròpia, tinc enteniment i per tant, rebutjo la postura d'Spinoza perquè diu que es basa en la ignorància, però jo no ignoro les causes i tot i així jusitifico que tenim llibertat.

Text 2

"En el gobierno democrático hemos visto que todos se obligan con su pacto a obrar según la voluntad común, pero no a juzgar y a pensar de ese modo; esta es porque los hombres no pueden todos pensar del mismo modo, y pactan que tenga fuerza de ley aquella que reúna más sufragios, conservando, sin embargo, autoridad bastante para derogarlas si encontrasen otras disposiciones mejores. Por lo tanto, cuanto menos se concede a los hombres la libertad de pensar, más se les aparta de su natural estado, y por consecuencia, más violentamente se reina".

B. Spinoza, Tractat teològic-polític

Aquest altre text pertany al Tractat teològic-polític d'Spinoza, una de les obres més destacables del pensador que va ser publicada l'any 1670. Està considerada com una defensa de la llibertat de pensament i de la tolerància. A més a més, també es considera com una apologia de la democràcia.

Concretament, aquest fragment defensa que per mantenir l'Estat i perquè els indivdus obeeixin les lleis és necessari concedir-los total llibertat de pensament i expressió ja que, aquesta és l'única manera en què el cos polític que els individus s'han donat a si mateixos, a través d'un pacte per sortir de l'estat primitiu pugui perdurar. Mitjançant aquest pacte els inidividus han renunciat al dret d'actuar i jutjar però no al dret de pensar. També reconeix que la opinió de la majoria pot canviar i el dret a pensar i expressar-se lliurement, és una de les víes mitjançant les quals pot canviar l'opinió de la majoria i per consegüent, el fundament del govern democràtic.

Finalment, el text també plasma que si l'Estat suprimís tota la llibertat dels individus, aleshores l'obediència d'aquests perdria la seva justificació i sentit i aquest fet provcaria una reacció violenta que acabaria amb l'Estat. Així doncs, Spinoza estaria denefensant la democràcia, ja que és el règim més pròxim a allò natural i al mateix temps està constituït per la raó, en la qual l'individu disposa de llibertat de pensament.

Pel que fa al pensament polític de Spinoza, a diferència del de l'ètica, si que estic d'acord. En primer lloc, defenso el règim democràtic ja que dona llibertat, dret i vot a la ciutadania. I aquest fet, desencadena que la ciutadania estigui d'acord amb el tipus de règim. En canvi, si aquest no els permetés una llibertat d'expressió suposaria una revolta del poble i la violència entre els ciutadans. A més a més, que farien el possible per acabar amb l'Estat. Amb un règim democràtic ambdós bàndols surten guanyant: la ciutadana té llibertat d'expressió i l'Estat suport.