El mite de la caverna planteja una metàfora a través de la qual s'explica l'evolució dels diferents nivells del coneixement. Prèviament a centrar-nos en el corresponent mite, hauríem de conèixer els diferents nivells del coneixement segons Plató.
El coneixement absolut es pot adquirir a través de 4 nivells: dos que pertanyen al mon sensible i dos més que pertanyen al mon intel.ligible. El coneixement del mon sensible es considera opinió ja que es capta pels sentits (les opinions són subjectives). Dins d'aqueste mon destaquen dos subjectes.
Primerament, les imatges, és a dir, còpies de la còpia de les idees que són realitats no físiques. En segon lloc, destaquen els animals i les coses, que serien realitats físiques però que formen part d'una certa creença. Quan s'intenta conèixer l'assemblança i la relació entre les coses, s'utilitza la raó i s'entra al mon intel.ligible, en el qual també destaquen dos nivells del coneixement, però més superiors i pròxims al coneixement absolut.
En primer lloc, destaquen els objectes matemàtics, el primer nivell del coneixement científic. A partir dels objectes físics del mon sensible es poden determinar les formes matemàtiques, per tant, aquest nivell del coneixement té lligams amb allò que és material i per tant, no podria ser el coneixement superior. L'últim nivell del coneixement es coneix com els records, totalment desvinculat d'allò material o sensible pertanyent al mon de les coses. Poca gent té la capacitat de recordar, per tant, aquests que ho aconsegueixin seran els aptes per a governar la societat.
Bé, un cop aclarits els diferents nivells del coneixement passem al simbolisme i significat del famós mite de la caverna.
Planteja la qüestió que uns presoners són empresonats dins d'una cova de cara a la pared, per tant, l'únic que poden veure són els reflexes de les sombres que hi ha a l'exterior reflectits en les pareds de la cova. Aquesta és l'única realitat que coneixen. Aquest fet fa referència al primer nivell del coneixement, doncs no són capaços de diferenciar la realitat de les sombres. El segon nivell del coneixement és quan un aconsegueix veure els objectes que generaven les sombres i per tant, es consciencia que la realitat són els objectes i no pas les sombres. El tercer nivell, té lloc quan algun aconsegueix escapar de la cova i veu la llum del dia, tot i que buscarà la sombra per no ser deslumbrat. Finalment, quan sigui capaç de mirar al Sol, haurà adquirit el màxim nivell del coneixement.
Finalment, s'ha de tenir en compte, que si aquest presoner tornés a la cova per explicar a la resta el que ha viscut, el prendrien per boig. Plató exposa que això és el que li va passar a Sòcrates i per tal raó va ser condemnat a mort. Per tant, el que hauria de fer aquest presoner és imposar-se i no intentar convèncer a ningú si ell ja ha adquirit el coneixement absolut.
Però... quina relació estbaleix aquest mite amb l'actualitat?
Plató reflecteix una realitat dualista: el mon de les idees, i el dels sentits. Mon intel.ligible i sensible respectivament. Bé, doncs en l'actualitat també s'estbaleix una distinció entre dos mons, aquells que viuen enganyats i aquells altres que no es deixen manipular.
Naixem en una societat que no triem, la qual poseeix un seguit de costums i tradicions que ens són inculcades sense opció a una alternativa a la majoria dels casos. Som per tan, presoners de la societat en què naixem, i alhora, creixem i ens eduquem encadenats als mitjans de comunicació. Aquests estan controlats, donant-nos una versió subjectiva i partidista de la realitat.
Moltes persones viuen manipulades pels mitjans de comunicació, sense mirar més enllà de les sombres que es veuen reflectides en la pared de la cova, creient allò que veu i sesne utilitzar el judici propi. Per poder distingir les sombres de la realitat s'ha de ser capaç de veure amb els propis ulls i deixar de banda allò material i sensible. Aquest fet és possible aconseguir-lo a tarvés del coneixement, el qual ens proprciona una visió més objectiva
allunyada d'aquest mon paral.lel que no és més que una escena ficticia, reflexada en la TV i els diferents mitjans de comunicació.
Però adquirir el coneixement no és gens senzill, ja que suposa plantejar-se la realitat en què vivim, que el mon no és tan terrible ni tan perfecte com creiem. Finalment, cal destacar que un cop assolit el coneixement, és molt complicat aconseguir que un altra persona arribi on has aconseguit arribar tu, poder obrir-li els ulls a una altra persona resulta inclós més complicat que haver aconseguit obrir-los tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario