Diàleg entre Sòcrates i els Sofistes

Crítica a la prova de la selectivitat segons el mètode socràtic

Sofistes: La selectivitat és la millor prova de selecció que existeix, és precisa i justa.

Sòcrates: No estic a favor de deixar el meu futur en mans d’un simple examen.

Sofistes: És la manera més senzilla de triar als millors, sinó no hi hauria filtres i tothom podria accedir a la universitat.

Sòcrates: Els millors?

Sofistes: Bé, no els millors sinó els que treuen una millor qualificació.

Sòcrates: I tu creus que un número obtingut a través d'una sola prova ha de determinar si estudies o no el que portes desitjant tota la vida?

Sofistes: Doncs sí, d’alguna manera s’ha de fer i aquesta és la més correcta i justa.

Sòcrates: Estàs segur? Pensa que estàs dos anys de la teva vida estudiant, treballant dur, esforçant-te al màxim… i després et jugues un 40% en només tres dies, en els quals poden passar milions de coses (posar-te malalt, la mort d’algun estimat, poden sorgir imprevistos…) i tot i ser la persona més intel·ligent del curs, sinó treus la nota que et demanen, et quedes sense accedir a la teva carrera.  Això és justícia?

Sofistes: Sí, doncs com he dit anteriorment és una prova mitjançant la qual es fa una selecció i no tothom la pot passar.

Sòcrates: I tu amic coneixes què és la justícia?

Sofistes: Haig de marxar Sòcrates.

En aquest diàleg destaquen els dos passos del mètode socràtic:

•        Ironia: realitza diferents preguntes perquè els sofistes descobreixin la seva ignorància.

•    La maièutica: continua amb les preguntes fins que l’altre descobreix la veritat en sí mateix, fet que el condueix a abandonar la conversa.