Diàleg entre Sòcrates i els Sofistes

Crítica a la prova de la selectivitat segons el mètode socràtic

Sofistes: La selectivitat és la millor prova de selecció que existeix, és precisa i justa.

Sòcrates: No estic a favor de deixar el meu futur en mans d’un simple examen.

Sofistes: És la manera més senzilla de triar als millors, sinó no hi hauria filtres i tothom podria accedir a la universitat.

Sòcrates: Els millors?

Sofistes: Bé, no els millors sinó els que treuen una millor qualificació.

Sòcrates: I tu creus que un número obtingut a través d'una sola prova ha de determinar si estudies o no el que portes desitjant tota la vida?

Sofistes: Doncs sí, d’alguna manera s’ha de fer i aquesta és la més correcta i justa.

Sòcrates: Estàs segur? Pensa que estàs dos anys de la teva vida estudiant, treballant dur, esforçant-te al màxim… i després et jugues un 40% en només tres dies, en els quals poden passar milions de coses (posar-te malalt, la mort d’algun estimat, poden sorgir imprevistos…) i tot i ser la persona més intel·ligent del curs, sinó treus la nota que et demanen, et quedes sense accedir a la teva carrera.  Això és justícia?

Sofistes: Sí, doncs com he dit anteriorment és una prova mitjançant la qual es fa una selecció i no tothom la pot passar.

Sòcrates: I tu amic coneixes què és la justícia?

Sofistes: Haig de marxar Sòcrates.

En aquest diàleg destaquen els dos passos del mètode socràtic:

•        Ironia: realitza diferents preguntes perquè els sofistes descobreixin la seva ignorància.

•    La maièutica: continua amb les preguntes fins que l’altre descobreix la veritat en sí mateix, fet que el condueix a abandonar la conversa.

Quadre comparatiu entre el pensament de diferents filòsofs

Quadre comparatiu entre el pensament d'Heràclit i Parmènides i els diferents pluralistes

	Heràclit	Parmènides
Punts en comú	1. Introdueixen la realitat i l'aparença .   2. Introdueixen la lògica (Llei de la no-contradicció).   3. Usen el llenguatge conceptual.
Imatge de la realitat	Realitat com un procés de canvi continu.	Proclama la inmutabilitat de la realitat, és a dir, no canvia.
Primer principi	El foc.	L'ésser.
Com coneixen la realitat?	A través dels sentits, per conèixer l'estructura de la naturales i a través de la raó per saber el perquè dels canvis.	Exclussivament a través de la raó, ja que els sentits ens enganyen.
És possible i lògic el canvi?	Sí, el canvi és tant lògic com possible. Es basa en la lluita de contraris, els quals tenen una unitat en comú i simplement varia el grau d'una qualitat però mai esdevenen oposats.	Ni és possible ni seria lògic, ja que els canvis són aparences sensorials i com que els sentits ens enganyen, no existeix el canvi. El mon es basa en la lògica i aquesta no canvia.

	Empèdocles	Anaxàgores	Demòcrit
Punts en comú	1. Volen conciliar la imatge dinàmica de la physis amb els principis lògics de no-contradicció. 2. Defensen que la realitat no està formada per un sol principi sinó que sorgeix d'una pluralitat d'elements. 3. Els canvis no són transformacions, simplement són combinacions i recombinacions dels elements.
Primer principi	Aigua, Terra, Aire i Foc.	Homeomeries: petites llavors que al seu interior contenen les diferents característiques d'allò en què poden convertir-se.	Àtoms (espai ple i espai buit).
Imatge de la realitat	Combina el pensament abstracta amb la physis. El naixement i la mort es deu a la unió o disgregació del primer principi.	Un cos neix quan les característiques de les llavors s'uneixen. Si sorgeix una carcaterística nova significa que ja estava a l'interior de les homeomeries.	La realitat està formada pels àtoms i l'espai. Aquest espai és essencial perquè es disgreguin o creïn cossos.
És possible i lògic el canvi?	És tant lògic com possible, tota la naturalesa està ordenada, no és un caos.	És possible i lògic, gràcies a l'existència de la Nous: raó de la naturalesa que ordena les coses.	És possible el canvi però no és lògic, ja que les coses sorgeixen sense pauta, la realitat és caótica i no som capaços de trobar la raó del canvi.

Anàlisi Metàfisica; Aristòtil

Comentem algunes idees d'Aristòtil:

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les coses és el principi de totes elles). Per això, arribà a aquesta concepció i també perquè totes les llavors són de naturalesa humida i l’aigua és el principi natural de les coses humides. » 

Aristòtil, Metafísica I 3, 983b

En aquest fragement d'Aristòtil, el filòsof tracta el tema del primer principi de la naturalesa, a partir del qual sorgeix la realitat, conegut com l'arkhé.

Primerament ens fa una presentació de què és, ens presenta diferents punts de vista sobre l'arkhé segons alguns filòsofs i, finalment ens explica perquè sorgeix aquesta concepció i d'on arriba, és a dir, ens plasma l'origen del primer principì de la naturalesa. 

Des de la perspectiva dels primers filòsofs aquest principi era de tipus material i no creien en el dinamisme de la naturalesa. D'altra banda, des del punt de vista de Tales, el qual situa el primer principi en l'aigua,  defensa que el canvi té lloc en la naturalesa, doncs afirma que totes les coses tenen capacitats dinàmiques. El seu ideal fonamental és que la naturalesa funciona en funció de l'aigua, que aquest element intervé en tot allò que coneixem. 

En conclusió, mitjançant aquest fragment Aristòtil ens dona a conèixer el concepte d'arkhé i mitjançant el pensament dels primers pensadors filosòfics ens fa entendre en què consiteix i les diferents versions que existeixen sobre aquest, ja que per a tots té el mateix significat però uns ho defensen d'una forma i els altres d'una altra.